En les pimes, la gestió de personal és una tasca de gran complexitat, perquè com no tenim un departament específic, com a caps ens encarreguem de tot. I aquí, en aquest àrea és on perdem diners a dolls i cometem errors de difícil solució amb el pas del temps. 

 

El primer error es comet quan es contracta al personal. Sempre busquem els millors, i la qüestió primordial és necessitem realment als millors? No, indubtablement no sempre necessitem al millor candidat d'un grapat de *curriculums. 

 

Suposem un *maitre d'un restaurant de cinc forquilles treballant en *Macdonals és lògic?. Si tinc un treballador que el lloc li queda petit, per les seves “excel·lències laborals” anem a aconseguir tenir una persona molt desmotivada, descontenta i *asqueada amb el treball que fa, i un greu focus de problemes. 

 

El segon gran error ho tenim quan no limitem la retribució a pagar. Sempre cal intentar pagar el mínim possible, i això significa cenyir-se escrupolosament al conveni col·lectiu, sense excepció. Si pactem per sobre de *ocnvenio, els problemes ens van a provenir en hipotètiques situacions d'incapacitat laboral, pagaments excessius en hores extres, i per si no fos poc, a més de la despesa que suposa el treballador, incrementem les despeses de seguretat social. 

 

El tercer gran error ho tenim per invertir en formació. Cada euro que gastem en formació, euro que li regalem a la següent empresa on acabi el treballador, perquè no us ha ocorregut mai que després de preparar un treballador s'ha marxat a la competència? 

 

Si hem de formar, *hagamóslo sempre amb els crèdits de formació professional, i mai pagant un euro de la nostra butxaca, i només en els casos imprescindibles. Si un treballador està rebent formació, no està en el seu lloc de treball, cost addicional que haig de sumar-li a tot l'invent. 

 

El pitjor dels errors, ho comet la pime quan estableix vincles interpersonals amb els treballadors, i crea implicació emocional amb els seus problemes. A tots ens ha demanat un treballador que li fem un contracte indefinit per demanar una hipoteca, que donem d'alta al seu cosí, o que durant dos mesos ha de treballar i cobrar l'atur… No conec un sol cas que no li hagi costat els diners a l'empresa. 

 

Els amics es busquen en els bars, no entre la plantilla, i ser inflexible en determinats aspectes, ens evitaran infinitat de problemes en un futur. Hi ha una frase que m'agrada aplicar en aquests casos: “Necessari és tothom però imprescindible ni el cap….” Si els vostres empleats entenen el significat, tindreu molts problemes resolts.